El concepte de guerra civil europea és reprès per l'historiador Enzo Taverso per a captar el sentit d'una època de guerres i revolucions en la qual la simbiosi entre cultura, política i violència va modelar profundament les idees i les pràctiques dels seus actors. Es tracta de superar les controvèrsies historiogràfiques dels últims decennis sobre la interpretació del feixisme, del comunisme, de la resistència, per a resituar- los en una perspectiva més àmplia i unificada. D'aquesta manera, l'obra contribueix també a la comprensió dels llaços genètics que uneixen la democràcia actual, entesa com producte històric i no mera normativa atemporal, a aquella època d'horror i sofriment. Un estudi sobre la política de la violència, la seva capacitat per a identificar i reconstruir una lògica de guerra civil en les cruentes batalles i enfrontaments de la primera meitat del segle XX.
